"Debes ser quien eres-Dijo la duquesa a Alicia-o, si quieres que lo exprese de forma más sencilla, nunca trates de ser lo que tal vez hubieras debido ser o lo que pudieras haber sido, sino aquello que deberías haber sido."

Alicia en el País de las Maravillas-Lewis Carroll

viernes, 22 de abril de 2011

Por como eres...

"Debes ser quien eres-Dijo la duquesa a Alicia-o, si quieres que lo exprese de forma más sencilla, nunca trates de ser lo que tal vez hubieras debido ser o lo que pudieras haber sido, sino aquello que deberías haber sido."

LEWIS CARROLL ,Alicia en el país de las maravillas


"Trata a las personas como si fueran lo que deberían ser, y ayúdalas a convertirse en lo que son capaces de ser"

GOETHE

martes, 19 de abril de 2011

Un beso

En tus labios se mueren mis palabras, en tus ojos se ahoga mi tristeza.Tiritando mi alma entre tus dedos, brilla.Me fundo; siento que me expando por el cosmos; siento que puedo sentir.No soy nada y lo soy todo.Electricidad no estática sino todo lo contrario, se mueve a gran velocidad.Me sacude.Entelequia de mis sueños.

Solo boca, solo saliva,solo átomos que chisporrotean y derriten los segundos.

Por un beso.

lunes, 11 de abril de 2011

Magnolia



En mi top10 de películas favoritas.

domingo, 10 de abril de 2011

La plaça del diamant.

I ara pens en aquell llibre,i me'n record d'una manera molt superficial,vagament, malgrat que me l'he llegit tres vegades (que no son massa però si bastantes com perquè quedi grabat a la memòria , supòs) i que vaig tenir que fer un exàmen del llibre i , a més a més, entrava com a temari de selectivitat. Veig dues imatges, potser una mica distorsionades per la meva memòria i la meva imaginació:

La Natàlia, que recorre la plaça del Diamant,que té forma d'embut, un embut per el qual ha de passar, un embut que la va estrenyent poc a poc , però ella corre i passa per un carreró estret i surt al món, a un món que ja no l'ofega,lliure.

L'he vista quan grava el seu nom a la porta amb un ganivet : NATÀLIA, amb majúscules, perquè ja no és la Colometa, és la Natàlia, una dóna amb nom i personalitat, una dóna que recobra la seva identitat.

No vull fer un estudi minuciós del llibre,que ja se n'han fet molts i potser ara mateix no seria capaç.

Simplement pens en l'embut i en el nom, el meu nom.Sé com em dic, però a voltes no tinc clar quí som.De vegades em pareix que em perdo per moments.Molts dies, d'aquells en els quals no tinc ganes de fer res i miro fixament el sostre de l'habitació,pens:" I la vida, la vida de veritat ¿quan començarà?".Jo pensava que només estava feta de paraules, que les necesitava, que viuria per llegir-les , escriure-les,estudiar-les...Les paraules, les històries, la poesia, allò que crea bellesa; literatura: emocions que es destil.len i es fan lletres,paraules inefables...I ara en canvi...ara no sé que és el que em mou i supòs que per això pas tant de temps aturada,sense fer res,com una pedra.

És curiós com van esborrant-se els meus records,perquè aquest llibre és un dels meus predilectes i sento que no me'n record bé.A més, fa tant de temps que no escric en català que tinc la sensació de que ja no sé escriure correctament.

jueves, 7 de abril de 2011

Desordenada...Y no me importa.


Plantarse frente a un folio y escribir,
pensar en nada más ya no me importa
aunque apenas tengo nada que decir.
Las lágrimas llorar porque me exhortas
a abandonarte sin percibir
que si te pierdo a ti me pierdo a mi.

Las horas pasan frías aunque
está siendo caluroso abril
ya ves que los versos no me salen porque
no quiero darles forma
tampoco pretendo hacer versos que
eso es trabajoso,tendría que medir y
si te digo la verdad ya ni me importa.

La casa está sucia y el desorden manda
como estoy sola pienso limpiarlo todo con calma
y olvidarme de ti-¡ojalá pudiera!-
y de mis errores
deprimirse por amor
es de perdedores
pero tú lo sabes
soy una perdedora
y no me importa.

miércoles, 6 de abril de 2011

Fotografías.

Fotos tuyas por todas partes.

¿Debería borrarlas todas, olvidarme de ti y volver a empezar?

Tal vez.

Pero ahora mismo no soy capaz.

Solo quiero dormir hasta las infinito en punto.

http://www.youtube.com/watch?v=hSH7fblcGWM

martes, 5 de abril de 2011

Carta a la reina de corazones


Querida reina de corazones, no es necesario que sentencies al ostracismo mi cabeza, cortándola y enterrándola en algún secreto lugar.Hace tiempo que la perdí.

Tan solo siento mi cuerpo cansado,flojo.A veces tan hambriento que quiere comerse el mundo entero; otras ,ahíto de todo, no quiere ni moverse.

Mi cuerpo se para, mi cuerpo se mueve, mi cuerpo es como un animal desde que mi cabeza no lo gobierna.

Cuando el dolor de llevarla sobre los hombros se hizo tan insoportable que me deshice de ella, o tal vez ella se deshizo de mi, no lo recuerdo bien,se desangraron mis pensamientos y mis ilusiones.Primero fue doloroso perderla.Ahora ya apenas siento nada.

Por todo esto te pido que no te preocupes por mi, ya que no voy a darte problemas a ti ni trabajo a una de esas cartas a las que ahora obligas a empuñar el hacha.Me marcharé sin hacer ruído del País de las Maravillas a algún lugar silencioso en el que pueda descansar un cuerpo decapitado.

Cordialmente Aquellaquenorecuerdasunombre.

viernes, 1 de abril de 2011

To love somebody



You don't know what is like
to love somebody...
the way I love you.