Lluny...

Ella flotava dins d'una gran bombolla d'aigua que suraba en mig de l'espai.L'aigua brillava com si fos feta de llum.

Ella tenia els ulls tancats i romania molt quieta però l'aigua es movia i la movia a ella.

Pensava i els seus pensaments es transformaven en peixets fets de llum que feien unes quantes voltes dins l'aigua i a continuació es desfeien.

"Encara penso en ell...Però ell està molt lluny, massa lluny. Ens avorrim quan estem plegats, ens sentim estúpids quan diem "t'estimo".De vegades un diu t'estimo i l'altre contesta amb un "ja" cansat...No , ja no estem junts, , fa temps que no estem junts...L'enyor, sento que m'estic perdent a jo mateixa, que no tinc ganes de viure ni de fer res...Però pareix que fa mil anys des de l'última vegada que vam estar junts, pareix que he somiat que ens vam estimar...I ara somio que ho he somiat,somiaré per sempre més"