Coneixes la història del petó de la balena? Una balena blava s'havia enamorat de la lluna. Cada nit, mentre les seves companyes perseguien els bancs de plàncton, ella sortia a la superficie i es passava tota la nit mirant la lluna. Suspirava perquè es sentia trista. Cada nit la veia, però no podia fer res per arribar fins a ella. Com que només era un petit punt al mar, la lluna no la veia. I la balena plorava i plorava. Fins que una nit, va reunir totes les seves forces, va nedar fins al fons més fosc del mar, i després de seguida es va llençar cap amunt. Molt alt, més alt que ningú. Però la lluna estava massa amunt, i quan va començar a caure, veient que mai la tocaria, li va enviar un petó. I estava tan ple d'amor aquell petó... que a la nit següent, allà on havia caigut, hi havia una rèplica exacta de la lluna.
Eloïse
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarMe gusta pasearme por tu blog, porque siempre hay algo interesante que leer. Me atrae la forma en la que regurgitas las palabras y como estructuras, claramente sin estructuar.
ResponderEliminar¿A donde fúe Alicia? Alguien me dijo que la industria se la comió. Vivimos en unos tiempos modernos que ni Charly Chaplin pudo predecir.
Hay dos entradas porque soy propenso editar todo mucho. He llegado a tu blog por casualidad. Supongo que se puede aprender mucho de desconocidos.
Solo queria expresartelo. "A menudo pensamos demasiado y sentimos muy poco."